Sota els camps de blat i els pobles de la plana del nord de la Xina es troben amagades laberents tridimensionals. No es tracta de passejades al parc d’atraccions, sinó una “gran paret subterrània” excavada per vilatans fa més de 80 anys amb pales i suor, tant una línia de vida com un camp de batalla.
Supervivència excavant: una solució de base
Després de l'esclat de la segona guerra sino-japonesa el 1937, les forces japoneses van llançar la brutal "Tres Alls Política" (cremar tot, matar a tots, saquejar tots) a la plana del nord de la Xina. Amb terres planes que no ofereixen amagatalls, els vilatans a Hebei van començar a cavar sota terra. Els primers refugis com els “forats del gripau” (fosses minúscules per a una persona) no van poder aturar els invasors. Cap al 1942, els locals i soldats van crear multi-túnel funcional Mazes per amagar, lluitar i viure.
En els seus moments més difícils, els vilatans van cultivar de dia i van excavar túnels per làmpada de petroli a la nit. Sense acer ni ciment, utilitzaven pals de fusta per suportar les parets. Sense bombes, van recórrer aigües subterrànies amb conques. Un home gran de Ranzhuang, Hebei, va recordar: "Els túnels es van esfondrar a mesura que vam excavar, però ningú no es va aturar, va significar la mort".
Una ciutat subterrània més complexa que una colònia de formigues
Aquests túnels no eren forats simples, sinó laberints completament equipats:
Traps de tres capes: la primera capa va amagar la gent, la segona va ser per combat i la tercera va ser per escapar. Enemics atrapats en entrades falses.
Trucs mortals: trampes de portes flipes, parets de gas verí, portes impermeables i fins i tot canons casolans a les sortides de túnel van fer que els soldats japonesos sentissin "han entrat a l'infern".
Life subterrània: els centres de comandament, els hospitals, els tallers d’armes i les botigues d’aliments es van amagar a continuació. A Jiaozhuanghu, Baoding, túnels connectats a pous i cuines, amb fum de xemeneies que trucaven enemics.
Al comtat de Qingyuan, Hebei només, els túnels es van estendre més de 16.000 quilòmetres (la meitat de la circumferència de la Terra), formant un "Internet subterrani" relacionat amb el poble.
Les noves missions d’avui: educació i turisme
Base educativa:
Els escolars aprenen dels descendents de les milícies de guerra com disfressar les entrades de túnel i experimentar com els vilatans van lluitar contra els enemics sota terra. Aquest aprenentatge manual espurna l’esperit patriòtic millor que els llibres de text.
Museu de la vida:
El lloc de guerra del túnel de Ranzhuang a Hebei conserva 600 metres de túnels originals. Els visitants s’agrupen a través de passatges d’1 metre d’alçada i toquen parets a prova de gas, sentint la veritat de la dita: “Per quedar-se enrere és ser colpejat”.
Nota Aquest article es va traduir automàticament a partir de la versió anglesa per Google Translator
Aquesta entrada també és disponible en Afrikaans, Azərbaycan dili, Bahasa Indonesia, Bahasa Melayu, Basa Jawa, Bosanski, Cymraeg, Dansk, Deutsch, Eesti, English, Español, Esperanto, Euskara, Français, Frysk, Galego, Gàidhlig, Hrvatski, Italiano, Kiswahili, Latviešu valoda, Lietuvių kalba, Magyar, Nederlands, O'zbekcha, Polski, Português, Română, Shqip, Slovenčina, Slovenščina, Suomi, Svenska, Tagalog, Tiếng Việt, Türkçe, Íslenska, Čeština, Ελληνικά, Беларуская мова, Български, Кыргызча, Македонски јазик, Монгол, Русский, Српски језик, Татар теле, Українська, Қазақ тілі, Հայերեն, עברית, ئۇيغۇرچە, اردو, العربية, سنڌي, فارسی, كوردی, پښتو, नेपाली, मराठी, हिन्दी, অসমীয়া, বাংলা, ਪੰਜਾਬੀ, ગુજરાતી, தமிழ், తెలుగు, ಕನ್ನಡ, മലയാളം, සිංහල, ไทย, ພາສາລາວ, ဗမာစာ, ქართული, አማርኛ, ភាសាខ្មែរ, 日本語, 简体中文, 繁体中文 and 한국어.